Robert Greenfoord dia 29

Els dinars en el confinament  d’en Robert Greenford

Dia 29

Definitivament la vida és meravellosa. Un regal que ens toca disfrutar dia a dia i que hem d’intentar desdramatitzar, per molts sotracs que haguem de patir en el seu recorregut. Ja sé que al llarg del camí hi ha ferides que ens faran anar coixos durant molt de temps; però no ens hem de deixar vèncer per les lesions en aquest curto llarg trajecte. A vegades ens pot semblar que la nostra vida ens és injusta, doncs la comparem amb altres vides que potser creiem que sempre tenen un camí ple de roses.
Però per molt grans que siguin els entrebancs, no podem viure en el lament continuo. Caiem en molts dels seus obstacles, però ens hem d’aixecar el més ràpid possible per no quedar coberts per la pols d’aquest camí. Hi ha trams que potser ens encega el sol, però no podem abaixar el cap i deixar de veure nous horitzons. Hi ha pujades on ens faltarà l’alè, però segur que si arribem a superar-les, la baixada ens serà més fàcil i ens donarà prou impuls per afrontar nous cims.
Si ens passem lamentant la desgràcia en el nostre viatge, arribarem a la fi sense haver disfrutat del nostre itinerari. Cal oblidar els mals de les batzegades del nostre camí i saber omplir el sarronet, dels petits detalls alegres que hi ha en els seus paisatges. Intenteu caminar amb el cor content i tot us serà més fàcil. I al igual que a vosaltres us resultarà un camí més pla, aplanareu també el camí dels que us acompanyen en aquest meravellós viatge.
És possible que escrigui aquest missatge, després d’haver rebut una carta que m’omple d’esperança. Ja sabeu que ahir vaig patir un desamor important per part de la bella xicranda; però com us deia, no podem perdre comba i cal aprofitar qualsevol al·lenada que ens brinda la vida. Us la llegeixo :

» Estimat Robert :

Em dic Podranea ricasoliana, vulgarment coneguda com a bignònia rosa. Sóc originària de Sud-Àfrica i m’aclimato molt bé al clima mediterrani, suportant temperatures no més baixes de -5 C. Tinc unes tiges llenyoses que es poden enredar en estructures com pèrgoles, gelosies, murs o troncs d’arbres, i així ajudar-me a produïr un efecte de cascada, que queda coberta de flors roses a finals d’estiu i principis de tardor. Són flors agrupades en inflorescències terminals, de tamany gran, d’uns 5 cm, de forma acampanada, com les d’altres membres de la familia a qui pertany, la de les Bignoniaceae. Les meves fulles són pinnades, de 5 a 9 o 11 foliols verds.
Solc tenir un creixement molt ràpid i vigorós, per lo que m’hauràs de fer una bona poda, a mitjans d’hivern quan quedi tota despullada de fulles.
Prefereixo els sòls frescs i rics en matèria orgànica. Puc viure en jardineres generoses sempre que drenin bé i mantinguin hidratades les meves arrels durant el periode de creixement i floració.
Vull estimar-te i que m’estimis bé. Podré posar un punt romàntic al jardí de la teva vida. M’hauràs de guiar als meus inicis, doncs no tinc medis propis per subjectar-me a les parets; ni arrels adventícies, ni circells, ni ventoses, ni punxes o tiges volubles.
Estaré esperant cada primavera perque em portis al teu costat; prometo fer-te feliç i donar-te companyia molt de temps, en la salut o la malaltia, quan els pugons devorin ocasionalment, els meus tendres brots primaverals.
Vull viure feliçment ben aprop teu. Un 💋.»
No és meravellosa la vida? Aprofiteu-la. Inventeu-vos la vostra història. Esborreu aquells mots que fan un relat pesat i monòton. Poseu les paraules necessàries per fer que la vostra història, sigui una història feliç i inoblidable.

 
 
Robert Greenford 🌱

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *