La voz de los árboles
Aquesta novel·la representa una lliçó de Botànica, sequoies pins roig, pomers….
Una lliçó de vida, vides molt dures, relacions saturades d’odi i egoisme que semblen incomprensibles per la nostra època i sempre amb la presència dels arbres, també durs egoistes i dolents?
Al mateix temps febles quan els arrenquen del seu entorn i lluiten, o no? Per sobreviure.
Victòria Bonmatí. Assoc. núm. 8
La vida secreta de los árboles
Peter Wohlleben, guarda forestal i amant de la natura, ens explica coses sorprenents dels arbres: que es comuniquen entre ells, que cuiden els més petits i els arbres malalts, que són sensibles i tenen memòria,… us el recomano.
José Andrés Vélez. Assoc. núm. 124
El futuro es vegetal
Un nou llibre de Stefano Mancuso, suposa una nova visió de les plantes i en aquest cas ens parla del viatge de les plantes, el títol ja promet !!! i la història d’algunes especies es sensacional. La forma de les explicacions, i els increïbles viatges son molt suggerents. Els hi dona uns noms tan atractius que fa de les plantes estudiades unes verdaderes artistes.
Anomena les Pioneres; las Supervivents; les Lluitadores; els hibakujumoku; les Fugitives; les Conquistadores; els Capitans intrepids, les Viatgeres del temps i les llavors que va portar el mercader, Jan Teerlink, que al cap de 200 anys les van trovar i en el Real Jardí Botànic de Kew, les va fer germinar. Explica també la historia de la que anomena “La Palmera de Masada”. I les que van conservar se en el Permagel a Siberia; i també dels Arbres solitaris.
De totes aquestes plantes ens explica increïbles històries i peripècies al llarg dels anys. Tot acompanyat per magnifiques il·lustracions d’un estil molt original i que facilita imaginar- les movent-se per els diferents continents des de el punt d’origen cap a altres zones del planeta. El llibre es una petita joia, d’una gran originalitat i lectura molt interessant.
Pero si voleu seguir la trajectòria de l’autor us recomano llegir tota la serie publicada a la mateixa editorial, amb títols tan suggerents com polèmics que Mancuso ha publicat des de el 2013 fins ara. “Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal” ; “Biodiversos”; “El futuro es vegetal”. Que, quasi creen adició, per les increïbles possibilitats que obren del coneixement de les plantes, ens parla dels sentits, de la comunicació, i de la intel·ligència de les plantes. Temes que desperten la nostre curiositat i creen discussions i polèmica entre els investigadors.
A M R. Assoc. núm. 17
Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal
En está ocasión Mancuso cuenta con la colaboración de Alessandra Viola y en mi opinión les ha quedado genial.
Nunca, me había planteado hasta donde podía llegar la inteligencia del mundo vegetal, la conclusión ha sido: mucho más allá que la del mundo animal.
Lo disfrute de principio a fin.
Victòria Bonmatí
Plantas de nuestros muros, aceras y alcornoques
Álvaro Izuzquiza Ibáñez de Aldecoa.
Recomiendo este librito que puede ayudar a enriquecer el paseo urbano de jubilados curiosos. De fácil lectura y aplicación inmediata de conocimientos.
El Jardín perdido
Un petit gran llibre d’un jardiner diletant. Jorn de Precy (Reikiavik, 1837 – Oxfordshire, 1916). Va publicar “The Lost Garden” al 1912. Propietari d’un parc de 4 ha a Oxfordshire, el jardí de Greystone.
Resum la seva filosofia amb deu capítols. Del genius loci, passant per les nimfes, al jardí com a lloc de desobediència, fins a definir el jardí selvàtic, ens va deixant una idea constant, acostant-nos a la natura, fem els nostres jardins al nostre gust però sempre tenint cura de l’entorn, plantes salvatges al costat de plantes cultivades en harmonia. La natura guiada pel jardiner, afirma. De la seva amistat amb Gertude Jekyll, neix la idea que la casa sembli un espai lliure, que el jardí s’obri camí cap a l’interior de la casa. Preguntar-se què serà del jardí, és preguntar-se què serà de la humanitat? La jardineria serà una forma de rebel·lió. Els verdaders jardins seran llocs insubmisos, fora de les normes. Els jardins sobreviuran com espais de dissidència. És un tractat singular. A la seva mort i més tard la del seu jardiner, no queda res de Greystone. Convertit en hotel als anys cinquanta, el jardí es va transformar justament en tot el que ell odiava.
A M R. Associada n° 17
La invención de la naturaleza
La lectura d’aquest llibre és imprescindible per a tots els amants de la natura. Humbodlt és l’home de la llibertat, la tenacitat, la voluntat, l’observació, la presa de mesures, l’esperit científic portat al límit. Tot registrat en un quadern.
El viatge per Llatinoamèrica, l’ascensió al Chimborazo és tan apassionant… ni vestimenta ni calçat adequats. Posa en risc la vida en moltes ocasions. Més tard viatjarà a Rússia i Mongòlia.
Des del punt de vista científic, és el centre del món, escriu més de 50.000 cartes i en rep més del doble, està connectat amb tots els avenços, i… sense internet! Creu, com a bon científic, que els coneixements s’han de compartir, intercanviar i posar-los a disposició de tots.
Va ser un crític ferotge amb el colonialisme, va defensar les revolucions a Llatinoamèrica però era sovint contradictori i va estar també al costat dels reis de Prússia.
Humboldt diu que la naturalesa s’ha d’experimentar a través dels sentiments. És fervent defensor dels ecosistemes. No creu tant en les classificacions sinó que s’ha de tenir present la situació i el clima. Inventa les isotermes, descobreix l’equador magnètic. La idea que les zones de vegetació i climàtiques recorren el món. No podem estudiar un fet aïlladament. Inventa la xarxa de la vida, el concepte de naturalesa que coneixem avui. Parla del canvi climàtic provocat per l’home. Podem dir que conceptes tan nous com ecologia o canvi climàtic, estan implícits en els seus escrits.
Va influir en molts pensadors com T. Jefferson, C. Darwin. Simón Bolívar, Goethe… entre d’altres. Unes 300 plantes porten el seu nom, així com d’altres elements de la natura. Viatjar i el treball són constants en la seva vida.
A M R. Associada n° 17
La memoria secreta de las hojas
La lectura del llibre ens porta a conèixer aspectes de les plantes però el més destacat diria que es la passió per la ciència i les dificultats que comporta la investigació.
Es la lluita d’una dona per arribar a ser una científica i un retrat de l’amistat. Estructurat en tres parts que titula: “Raices y hojas”, “Madera y nudos” i “Flores y frutos” combina la vida de les plantes, la de les investigacions i la seva pròpia.
Al llegir-lo possiblement canviara la nostra mirada envers la natura.
A M R. Associada n° 17
