Eiii col·legues, (…hip) , que se us passa? (…hip) vaig bastant taja i no sé ni el que estic escrivint (…hip). Això de tanta cita està transformant (…hip) la meva manera de veure aquest món (…hip) Igual els bitxos de dues potes us creieu que sou millors que la majoria de les titis rastreres que m’acompanyen (…hip) , us penseu que potser podeu viure sense elles, però noooooo, no, no, no, nooooo, nanai de la Xina, o de Xile o de l’Àfrica sencera(…hip); les necessiteu només pel simple fet de poder respirar, les necessiteu per alimentar-vos i poder créixer, per crear les medicines que us curaran, per fer-vos la caixeta de fusta on anireu a parar tots, el dia que deixeu de respirar. Quan veu aparèixer en aquest món, abans que fóssiu «Homo sapiens» ( ja ja quin riure això de sapiens, yo me lo guiso y yo me lo como), doncs elles ja feia milions d’anys que existien; vosaltres, que us considereu tan superiors a elles, que ni us adoneu de lo altruistes que elles arriben a ser, que les heu explotat, manipulat i aniquilat sense raonar (i això que presumiu de tenir tanta raó!, em pixo) doncs vosaltres, siii vosaltres, animalets de dues potes, desapareixereu d’aquest planeta (…hip) i elles tornaran a envair tot allò que la humanitat ha creat i no deixaran res, res, res del vostre maleït rastre. Sou uns desagraïts, uns desgraciats, no sabeu ni el que significa respecte, sou, sou…, sou una gran merda! (…hip, hip)
Zzzzzzz
Eii, he begut molt vi, ho sento però ofegava les penes amb ell i ara no distingeixo les lletres del teclat; avui he xatejat amb una que es deia «parra»; us faig un «copiar y pegar» de com ha anat el xat. Us estimo (..hip) ; no deixeu d’existir si us plau (…hip), us necessito ( …hip)
Robert Greenford – Hola guapa
Parra – Hola guapo
RG – D’on ve aquest nick?
P – doncs perque m’emparro per les parets, per les pèrgoles o per les espatlleres que em posin al davant. Fins i tot he arribat a emparrar-me al terrat d’un tercer pis.
RG – però et dius així realment ?
P – nooo, a la meva partida de naixement hi posa Vitis vinifera, però tinc molts sobrenoms depenent de com siguin els meus cultivars : ‘Macabeu’, ‘Garnatxa’, ‘Xarel·lo’ (o Chanel 10 segons la Campos) , Moscatell, Rosseti,…
RG – i d’on ets?
P – doncs mira, abans de les glaciacions de la era Quaternaria, la meva espècie mare es deia Vitis sylvestris, i s’estenia per quasi tot l’hemisferi nord; era poc evolucionada amb característiques d’espècie dioica (peu mascle i peu femella). Gràcies a aquestes gelades, va quedar reduïda la seva població en zones d’Àsia menor i Caucas. Després d’aquest període cru, es va anar mutant per convertir-se en l’actual Vitis vinifera. Però a finals del segle XIX vam tenir una altra tragèdia que va arrasar totes les poblacions arreu d’Europa, provocada per una plaga: la fil·loxera. Sort vam tenir que els peus americans s’havien mutat de tal forma, que eren completament resistents a l’atac d’aquests insectes; i des d’aleshores, qualsevol de nosaltres provenim d’un empelt sobre la raça americana.
RG – I com ets?
P – doncs puc ser alta doncs a vegades trec unes tiges que creixen més de 5 m per temporada, o més baixeta i em bategen com a cep; tinc uns circells que ajuden a enredar-me i unes fulles palmatinervies de fins un pam.
RG – et puc preguntar com tens la flor, quina talla fas ?
P – Jajajja tots els homes sou igual, només us interessa la talla i no sabeu tot el que una bona titi porta al seu interior. Doncs et diré que tinc una inflorescència llargueta, de petites flors poc vistoses i sense perfumar, però estic segur que quan vegis els meus fruits, no podràs resistir-te!! Quan estiguin madurets i pengin, me’ls agafaràs amb les teves mans, te’ls duràs a la boca i un regalim de most dolç i suau despertarà tots els teus sentits i et faré tornar boig de plaer, perdràs el teu poc seny i et deixaré fora de combat al primer ring.
RG – estàs fent pujar la temperatura Parra !
P – jajajja trauràs tant de foc amb mi, que acabaràs a l’Infern, tombat a qualsevol cantonada i amb una ressaca important.
RG – tens fills?
P – ui he perdut el compte, en tinc de totes les races i colors, blanquets, rossos, rosats i negres, repartits arreu del món, des de climes secs i calorosos com els del Priorat o SouthAustralia, a llocs més humits i freds com el Rhin alemany.
RG – i com ho fas per reproduir-te tan fàcilment?
P- doncs perquè agrado molt a homes i dones, suposo que les de la meva espècie us ajudem a passar les penes quan fermenten els nostres fruits.
RG – estàs sana?
P – et seré sincera; agafo sovint fongs, oïdi , mildiu i podridura grisa , i també paràsits com el corc de la vinya.
RG – com t’agrada que fos la nostra trobada?
P – doncs mira, si vols que la cosa acabi bé i treure’m molt de suc, m’has de fer una bona poda a l’hivern, deixant dos o tres nusos de les meves branques més vigoroses i eliminant aquelles parts més velles; després al maig quan tingui la flor, m’agradaria que em fessis una bona esporga, arrancant-me amb els teus dits tots aquells brots tendres que no tinguin flor i al juliol em despampoles una mica.
RG – que et despampoli?
P- si, vull que em treguis alguns dels pàmpols que tapen els meus fruits prohibits i així quedin més airejats i poder endolcir-los amb els raigs de sol.
RG – ets molt sumisa, veig
P – mira, els homes sou així, nosaltres les vinyes, ja ens hi hem acostumat a la vostra manera d’explotar-nos . En estat natural potser ja haguéssim desaparegut amb aquella maleïda fil·loxera. Si no fos pels humans, no tindríem aquesta varietat de fruits que ens caracteritza, ni estaríem tan valorades pels nostres sucs.
RG – envia’m una foto teva
P – ok, però tota nua no en tinc cap ara al maig, al hivern si
RG – d’acord, doncs vestida, però que se’t vegi la flor almenys, com que presumeixes de tenir-la tan llarga, jjejjee
P – ets un obsés Robert! Apa té. !!
RG – wooow , m’encantes. Tens un to verd molt bonic
P – doncs espera a la tardor i veuràs quins tons grocs, ocres i vermellosos arribo a agafar
RG – i el teu tronc, m’encanta també!
P – si, a vegades quan estic nua, la gent em fa fotos i admira lo bella que sóc en la meva vellesa.
RG – m’agrades, com quedem? Passa’m el teu whats app
P – mira xato, jo sóc discreteta i no em desplaço. Si vols res hauràs de venir tu on em van deixar plantada l’últim cop.
RG – ok, a les 15 h et va bé?
P – no, massa calor; millor a les 6 h del matí
RG – ok, fins demà Parra
P – descansa i no beguis més si vols estar a l’alçada. Bona nit Robert Greenford
RG – t’estimo
P – jajjjaja ets un interessat, segur que m’estimes perquè vols alguna cosa a canvi
RG – no, de veritat, mentre pugui, et cuidaré any rere any
P – d’acord, però faràs el que jo et mani, ok?
RG – si, el què tu vulguis
P – jajajaja, i qui és el submís ara?
RG – als teus peus, dolça Parra
P – a dormir la mona; fins demà Robert
RG – zzzzzzzzzzzzz zzzzzzz zzzz zz