Robert Greenfoord dia 29

Els dinars en el confinament  d’en Robert Greenford

Dia 29

Definitivament la vida és meravellosa. Un regal que ens toca disfrutar dia a dia i que hem d’intentar desdramatitzar, per molts sotracs que haguem de patir en el seu recorregut. Ja sé que al llarg del camí hi ha ferides que ens faran anar coixos durant molt de temps; però no ens hem de deixar vèncer per les lesions en aquest curto llarg trajecte. A vegades ens pot semblar que la nostra vida ens és injusta, doncs la comparem amb altres vides que potser creiem que sempre tenen un camí ple de roses.
Però per molt grans que siguin els entrebancs, no podem viure en el lament continuo. Caiem en molts dels seus obstacles, però ens hem d’aixecar el més ràpid possible per no quedar coberts per la pols d’aquest camí. Hi ha trams que potser ens encega el sol, però no podem abaixar el cap i deixar de veure nous horitzons. Hi ha pujades on ens faltarà l’alè, però segur que si arribem a superar-les, la baixada ens serà més fàcil i ens donarà prou impuls per afrontar nous cims.
Si ens passem lamentant la desgràcia en el nostre viatge, arribarem a la fi sense haver disfrutat del nostre itinerari. Cal oblidar els mals de les batzegades del nostre camí i saber omplir el sarronet, dels petits detalls alegres que hi ha en els seus paisatges. Intenteu caminar amb el cor content i tot us serà més fàcil. I al igual que a vosaltres us resultarà un camí més pla, aplanareu també el camí dels que us acompanyen en aquest meravellós viatge.
És possible que escrigui aquest missatge, després d’haver rebut una carta que m’omple d’esperança. Ja sabeu que ahir vaig patir un desamor important per part de la bella xicranda; però com us deia, no podem perdre comba i cal aprofitar qualsevol al·lenada que ens brinda la vida. Us la llegeixo :

” Estimat Robert :

Em dic Podranea ricasoliana, vulgarment coneguda com a bignònia rosa. Sóc originària de Sud-Àfrica i m’aclimato molt bé al clima mediterrani, suportant temperatures no més baixes de -5 C. Tinc unes tiges llenyoses que es poden enredar en estructures com pèrgoles, gelosies, murs o troncs d’arbres, i així ajudar-me a produïr un efecte de cascada, que queda coberta de flors roses a finals d’estiu i principis de tardor. Són flors agrupades en inflorescències terminals, de tamany gran, d’uns 5 cm, de forma acampanada, com les d’altres membres de la familia a qui pertany, la de les Bignoniaceae. Les meves fulles són pinnades, de 5 a 9 o 11 foliols verds.
Solc tenir un creixement molt ràpid i vigorós, per lo que m’hauràs de fer una bona poda, a mitjans d’hivern quan quedi tota despullada de fulles.
Prefereixo els sòls frescs i rics en matèria orgànica. Puc viure en jardineres generoses sempre que drenin bé i mantinguin hidratades les meves arrels durant el periode de creixement i floració.
Vull estimar-te i que m’estimis bé. Podré posar un punt romàntic al jardí de la teva vida. M’hauràs de guiar als meus inicis, doncs no tinc medis propis per subjectar-me a les parets; ni arrels adventícies, ni circells, ni ventoses, ni punxes o tiges volubles.
Estaré esperant cada primavera perque em portis al teu costat; prometo fer-te feliç i donar-te companyia molt de temps, en la salut o la malaltia, quan els pugons devorin ocasionalment, els meus tendres brots primaverals.
Vull viure feliçment ben aprop teu. Un 💋.”
No és meravellosa la vida? Aprofiteu-la. Inventeu-vos la vostra història. Esborreu aquells mots que fan un relat pesat i monòton. Poseu les paraules necessàries per fer que la vostra història, sigui una història feliç i inoblidable.

  Robert Greenford 🌱

Veure tots

Fotos viatge Italia 2007

Us presentem un recull de fotos dels  jardins visitats durant el viatge dels alumnes del C.F.L.  a Itàlia l’any 2007.Per aquells que vam viatjar seran un magnífic record. Per a tots, un entreteniment i una motivació.

Les fotos són d’en Xavi, professor de botànica i mestre en fotografia.

Gràcies Xavi!  https://vimeo.com/432126141

Passat l’estiu es publicaran periòdicament les fotos de la totalitat de viatges realitzats fins ara.

Roques Confinament 10

Roques en confinament

Cita 10:  Rosa del desert

El vaig conèixer al desert de Tunísia, passejant pels voltants de l’oasi de Tozeur. El vent bufava i, alhora que aixecava la sorra que li havia fet de bressol i de llar, destapava, un rere l’altre, els cristalls lenticulars  que, com pètals oberts, configuraven aquell cos esplèndid de guix.

En aquells moments el que em va seduir va ser la cristal·lització en forma de romboedres molt aplanats i curvatures a les arestes, formes que delaten el seu creixement ràpid. Si fos ara, potser el seu posat em faria pensar més en una rosa floribunda.

Una rosa que no es panseix, una rosa que no fa olor, una rosa que no agafa malalties, però que no pot prescindir de  l’aigua. L’aigua que li va donar la vida i que és la que més fàcilment li pot prendre.

El clima àrid del desert fa que no hi plogui quasi bé mai, però quan ho fa és a bots i barrals i, allà on abans  només hi havia sorra, hi apareixen, de cop, els oueds, lleres amples plenes d’aigua a gran velocitat que dissol tot el que pot. Aquests torrents omplen la quietud de moviment, com si s’hagués esvalotat un niu de serps. Però la sorra, assedegada, s’empassa l’aigua com ho faria una esponja eixuta i lluita contra l’escalfor del Sol que li vol usurpar, xuclant  cap amunt, per evaporar-la.

És en aquest moment que el guix, que anava dissolt a l’aigua, precipita en forma de cristalls que van creixent incorporant els granets de sorra que s’interposen en el seu camí. Això fa que el seu cos passi desapercebut, agafant el mateix color i textura de l’espai que l’envolta, però la forma de rosa és inequívoca, d’aquí  que al guix format d’aquesta manera se li doni el nom de rosa del desert. El del Sahara, el que jo vaig conèixer, tenia un color ocre vermellós però  en podeu trobar de blancs al desert de Sonora, a Mèxic, o de negres, a la Patagònia, perquè no sigui dit que no hi ha roses negres.

Aquest mimetisme no és més que una prova de la seva discreció i respecte per l’entorn, on viurà fins que noves pluges el vagin dissolent poc a poc o  que els habitants dels voltants l’arrepleguin per convertir-lo en souvenir. I… je me’n souviens d’ell cada vegada que assaboreixo un plat de cous cous, veig la imatge d’una duna o faig escolar un grapat de sorra per entremig dels dits. Però, sobretot,  quan m’arriba la flaire dolça  de gessamí a la posta de Sol. Sensacions que em fan reviure els plaers que compartirem. I quan, nostàlgica, el vull recordar, poso la cançó de l’Sting que duu el seu nom.

I dream of rain
I dream of gardens in the desert sand
I wake in vain
I dream of love as time runs through my hand

Cloenda

El número 10 és rodó, un número obert a l’esperança de que aquest confinament s’acaba i la llibertat arriba. Amb la il·lusió de gaudir-la, compartint el temps amb la gent que he volgut i no he pogut tenir a prop aquests mesos, després de la cita 10,  m’he esborrat de l’aplicació stoneder. Així que ja no tindré més cites. Espero que aquestes us hagin ajudat a descobrir un nou món i a entendre que les roques ens parlen. No hi ha dues roques iguals, encara que tinguin el mateix nom, perquè cada una s’ha format a partir de històries diferents. De fet són el llibre que explica la història de la Terra, només s’ha d’entendre el seu llenguatge.

He volgut acabar amb una roca que comparteix nom amb una planta, l’adenium obesum, com a homenatge al món de la jardineria que, gràcies al laberint, he descobert quan pensava que ja no tenia interès en descobrir res nou.

Veure totes

Noms de les Plantas de J.M. Torregrossa

M.J. Torregrossa  amb l’ajuda dels companys  d’aquest racó ha aconseguit posar nom a les plantes del seu terrat. 

Aquarel·les Montse Cruzate

El “Bon dia!” d’una bona  amiga durant aquest període de confinament .

“Us envio aquesta petita aquarel·la per desitjar-vos un bon dia  i així sentir-me més a prop vostre. Agraint que aquesta  pandèmia ha despertat en mi la necessitat de pintar. Esperant no tardar molt a poder fer-vos personalment una gran abraçada.”

Aquarel.les.  Montserrat Cruzate. Escultora i ceramista.

B.E.J

Visites à Ermenonville au XVIIIe siècle

Institut Européen des Jardins et Paysages.
Conférence de Catherine Szanto, paysagiste et docteur en architecture Les jardins d’Ermenonville, créés par le marquis René de Girardin entre environ 1766 et 1776, devinrent très vite célèbres, avant même la mort de Rousseau en 1778, et furent fréquenté par de nombreux visiteurs. Certains venaient pour voir le jardin lui-même, d’autres pour rendre hommage à l’auteur de la Nouvelle Héloïse et du Contrat social. En 1788 fut publiée anonymement un itinéraire dans les jardins à l’usage des promeneurs. Les nombreux ouvrages sur l’art des jardins « modernes » publiés à partir des années 1770 – dont celui de Girardin, De la Composition des paysages – présentent des principes de composition pour aménager des points de vue et des parcours. Si ce nouvel art des jardins, qui se voulait un « art libéral », fait appel à la peinture et à la poésie, ce n’est pas pour les copier, mais pour s’en inspirer dans la composition de ce qui est le mode particulier de l’expérience esthétique d’un jardin, la promenade. C’est ce qu’il s’agira d’explorer, entre théorie et descriptions de promenades au XVIIIe siècle.

J.E.B.

Mi confinamiento privilegiado

Mi confinamiento privilegiado
A pesar de sentir que el mundo estaba paralizado, de la falta de una mirada no virtual, de tener conciencia de la forma en que tantos seres humanos estaban en condiciones precarias, muriendo lejos y cerca (no sigo porque no se trata de deprimirnos).
Valga este escrito para agradecer a todos los que me han enseñado desde hace ya varios años que existe el Mundo Vegetal.

A ver y no solo mirar las plantas, incluso he aprendido a cuidarlas y he pasado muchas horas abonado, podando, quitándoles cualquier indicio de hoja seca, llegando inclusive a agobiarlas.
Ahora solo espero el próximo “Mercado de Intercambio de Plantas” y os sorprenderé, aunque esta vez prometo que solo quiero regalar y me he prohibido a mi misma aceptar ninguna porque ya no me caben.

Mil gracias,

Vicky Bonmatí

Foto Embothrium

El meu fill ha volgut col·laborar amb el Racó editant amb Photoshop  una foto meva feta a la vora d’un camí a Xile.

Embothrium coccineum

Foto Victoria Cascante.
Edició Miquel de Quadras

Cami Florit. Maria del Mar Bonet

En honor de Sant Ponç i de la Natura aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar, tota ella de noms d’herbes..

Llevamà, card, fonollassa, rosella, cascall, lletsó, vinagrella, corritjola, ginesta, aritja, fonoll, passionera, cugula, mareselva, safrà bord, floravia, canyeferla, baladre, argelaga, albó, falguera, olivarda, estepa, clavell de moro, coscoll, heura, contell, englantina, vidalba, murtra, maimó, cama-roja, campaneta, ravenissa, bruc,  guixó

Torregrossa Nom plantes 2

Més imatges de plantes del terrat de casa i de les que m’agradaria saber el nom.Moltes gràcies. 

M.J. Torregrossa. 

Respostes aquí  

Torregrossa Nom Plantes

Volia penjar imatges de plantes del terrat de casa i de les que m’agradaria saber el nom.Moltes gràcies. 

M.J. Torregrossa. 

Respostes aquí  

Teresa Llaò

 Us adjunto la foto del meu alvocat.  Vaig aconseguir, després de dos mesos, que el pinyol tragués arrels, el vaig plantar a veure què feia i ja ho veieu, està feliç de la vida. Creix molt lent, això sí. 

Teresa Llaò

Sant Jordi 2020

Sant Jordi 2020


Anònim

Una obra d’art feta en esmalt al foc per la Montserrat Mainar (EPD), i que jo el tinc sempre amb mi, perquè és el patró de Catalunya i Aragó. 

Captura de Pantalla 2020-04-19 a les 17.16.20

Eduard Castro

Merce Ventura

A inicis de Setembre em vaig apuntar al Curs d’Iniciació a Jardineria, i més endavant al Curs Pràctic Bàsic. Volia aprendre a tenir millor cura de les meves plantes i conèixer millor les que m’envolten, i així connectar millor amb la natura.
Estic contenta de fer aquests cursos. Contenta dels coneixements que vaig adquirint, dels meus mestres, i també dels companys de curs.
Han arribat els dies de confinament, i hem deixat de veure’ns. Amb els companys del Curs pràctic i els mestres anem mantenint contacte, però hi ha molts altres companys dels quals des del darrer dimecres que ens vam veure no he sabut res més. A vegades em pregunto com estaran ells i les seves famílies.
I enmig d’aquest confinament han arribat tres dies de pluja, pluja a vegades calmada i a vegades intensa, i des de casa he decidit deixar-me acompanyar per la pluja, l’observo i escolto el seu so, un so que em tranquil·litza i em dóna harmonia. Aquesta pluja que deixa anar les seves petites gotes sobre les fulles, les flors, la gespa,… Per una estona fins i tot imagino que estic enmig de la natura escoltant-la i gaudint-ne.
Per  tots vosaltres una forta abraçada i un millor confinament.

Mercè Ventura. 


Sant LLuc

Als exalumnes de dibuix  i a tot aquell que vulgui aprendre dibuix els hi recomano practicar amb model, va molt bé per aprendre, després dibuixar un arbre, un jardí, és més fàcil.A més, quan dibuixem jardins també hi posem persones i si no estan ben proporcionades, ens esguerren la resta del dibuix.

Us convido a practicar amb les sessions  en directe que organitzen des del Cercle Artístic de Sant Lluc pel seu canal de YouTube, també s’hi poden trobar penjades les sessions passades. Canal YouTube de SANTLLUC 

Carme Farre. 

Farre

El primer dibuix el vaig fer aquest Nadal, vaig ser a Madrid una setmana per feina, quan viatjo per treballar sempre afegeixo un parell de dies per imprevistos i per visitar parcs públics o jardins del lloc. Així tinc referències de vegetació, pràctiques sostenibles,… un d’aquests dies vaig visitar el Jardí Botànic, per veure les noves plantacions de vivaces, com que feia fred vaig anar a l’hivernacle i i vaig dibuixar aquestes poinseties.  El segon dibuix és d’un jardí a Llofriu, de fa dos anys, proposàvem reduir la superficie de gespa i plantar-hi una barreja d’arbustos i vivaces per donar un major interès estacional, ocupar els espais estrets o difícils per segar i regar la gespa. Vaig començar un croquis sobre paper d’esborrany i el vaig acabar pintant, veureu que el paper està ondulat perquè és masa prim, però al final li dona una atmosfera de fons interessant. El tercer i quart dibuix són d’un jardí a Castell d’Aro de fa tres anys. La planta i la secció mostren les primeres intencions i una distribució general. Després de diverses modificacions vaig fer el plànol de plantació més tècnic i a part d’agunes visites hi vaig anar a situar les plantes els dies de la plantació. Al compte d’Instagram “carmefarre_paisatgista” el 28 de març passat hi vaig publicar dues fotos de detall de les plantacions arran de l’escala, del dia de la plantació i d’un any després. M’agrada plantar petit i veure com les plantes es va adaptant a l’espai, cobrint és pedres, amotllant se les unes a les altres com és veu a les fotografie

Carme Farre. 

Carmen Martinez

Os invito a un paseo por mi jardín.Vivo en Barcelona en el barrio de Horta.Normalmente todas las mañanas se oye el trino de los pajaritos acompañado de otros sonidos que  vienen de las casas de los vecinos y de los niños que salen al patio del colegio que hay cerca de mi casa y también de algún avión que surca el cielo.  Ahora desde el confinamiento en el jardín hay un gran silencio (que solo se rompe por la mañana y al atardecer) por el canto de los pajaritos Ah y a las 8 horas de la tarde por los aplausos a los sanitarios

Carmen Martinez Garre. 

https://youtu.be/J6FTr0qrOF8

Cortacans

Durant aquests dies tan estranys que estem vivint m’ha ajudat molt dibuixar. No sóc cap artista, n’estic aprenent. He volgut compartir amb vosaltres aquestes dues imatges que per mi representen la llum al final d’aquest túnel en el qual estem vivint, la vida en color que segur recuperarem quan tot això s’acabi.

Anna Cortacans. 

Grises
Rojas

MJesusCardelus


Comença el curs. Es tracta d’omplir el temps que m’ha quedat sense obligacions diàries. Ni tan sols estic segura que m’agradi la jardineria. Final de curs. El que vaig començar no se sap ben bé per què, acaba sent una de les millors aficions que m’omple la vida, gràcies a un professorat meravellós i un ambient d’alumnat fantàstic. Resultat, ganes d’aprendre més. De les visites a parcs d’aquest 1r any i les fotografies preses en aquestes passejades, amb l’ajuda d’una companya he anat fent fitxes de plantes que m’agradaria compartir  amb vosaltres cliqueu aquí. Algunes no porten nom, podeu jugar a identificar-les. D’altres porten però poden tenir alguna errada, podeu corregir-les.

Mari José Cardelus. 

Manel SantGenis2

Pels que us pot  interessar què s’amaga i  com es pensa un projecte de paisatge us adjunto reflexions recollides per la paisatgista i professora Maria Goula en un article sobre un altre mestre del paisatgisme contemporani: Michel Corajoud, si, el del nou front fluvial del riu Garona al seu pas per la ciutat de Bordeus, que us recomano que tafanegeu i us “emmiralleu”.

Manel Santgenís. 

VISIONS 2-2.3 Corajoud_x

Revistas Roser Duran

Us presentem un llistat de revistes especialitzades en jardineria i paisatgisme en format PDF.

En el llistat es poden consultar els sumaris, números i articles per via Internet en format PDF o digital FlipBook. Aquestes revistes tenen alguns números i articles que es poden descarregar sense cap tipus de subscripció perquè són de lliure accés, d’altres la Biblioteca del Centre de Formació del Laberint hi està subscrita i les té en format imprès i són consultables en sala.

Roser Duran. 

LLISTAT_REVISTES_2020_AACFL

MixBorderLaura

Aquests anys de pràctic avançat una de les coses que m’agrada molt és treballar en el Mixed. Cada any és com retrobar-me amb un vell amic. M’agrada veure les plantes, com han crescut, recordar els noms, mirar si les que vam plantar l’any anterior segueixen vives.  M’agrada fer les fotos i posar-hi els noms. Potser n’hi ha algun d’incorrecte o incomplert però això no és un problema, es pot canviar i corregir si vosaltres m’ajudeu.

Laura Pérez.

LesOrtiguesRauret

Farell Editors, 2020

Les Ortigues, remeis, cuina, usos i tradició.

Elisenda Carballido – Montserrat Enrich

Acaba de sortir aquest llibre sobre les ortigues, que us voldria recomanar pels molts coneixements  que ens aporta. Podem saber-ho tot sobre una planta que és molt comuna a les nostres terres i que té unes propietats, no sempre ben conegudes, que val la pena aprofitar.

Dividit en nou capítols i dos apèndixs, ens apropa al coneixement botànic del gènere Urtica. Com s’han de collir i com conrear-les; els noms i malnoms que ha rebut al llarg de les  diferents èpoques; la història al llarg del temps des dels  grecs  i romans fins a l’època contemporània; l’estudia com a planta medicinal; l’ortiga com aliment; receptes de cuina amb ortigues; els usos agrícoles i veterinaris; l’ortiga com a fibra tèxtil; amb dos apèndixs, un  sobre la química de les seves  parts; i l’altre sobre històries incuriositats. Complementa el treball amb una àmplia bibliografia, i amb una bibliografia web, que en aquests dies de confinament ens pot ser encara més útil.

En resum, ens ofereix  uns coneixements etnobotànics de gran interès sobre aquesta   “mala herba”  de la que, en general, només sabem que pica i molesta. I és una de les millors verdures silvestres, amb una quantitat de nutrients que ara podem considerar-la  com un superaliment. És un llibre per divulgar i donar a conèixer les propietats de les ortigues i que segur ens descobrirà molts aspectes  i possibilitats d’ús  que no pensàvem.

A M R.

SanGenis

El video explica allò tan important en qualsevol procés creatiu: la fusió entre l’ànima i l’estratègia del projecte. El paisatgista francès Jacques Simon, mestre de mestres, ens explica la gènesi del Parc de Doule del que en fou l’autor. Un gran viatge de 8  minuts.

Manel Sangenís.

DanielVilana

Temps de reflexió, temps de creació

Fa uns dies, una d’aquestes amiga-guia-docent, va realitzar una petita peça amb un missatge “d’asèpsia en l’art actual”; simplement em va entristir que algú que ha viscut impregnada de tots els vessants artístiques possibles, m’enviés aquesta percepció d’art malalt en l’actualitat.

Precisament en aquesta època de latència forçada que estem vivint, és un bon moment per poder reflexionar i poder escoltar-se; almenys en mi, fa que broti una força que necessita ser expressada d’alguna manera
Així és que he creat; sense pautes,  ni academicismes,  ni finalitats comercials; simplement per cridar, encara que en aquest aïllament, el meu crit no l’escolti ningú. L’art en silenci mai desapareixerà, ni estarà malalt
Avui he recuperat uns cèrcols abandonats al celler de casa i els he modelat d’aquesta manera oviforme. Mentre estava en el procés, he pensat titular-la “Pasqua rovellada” en referència a aquesta Pasqua sense ous.
Però li he canviat el títol; es diu “Roser”; espero que serveixi per mostrar-li que l’art d’avui, és ben viu!
Visca l’art!!!

Image2_300x400

Daniel Vilana Riera