Visites à Ermenonville au XVIIIe siècle

Institut Européen des Jardins et Paysages.
Conférence de Catherine Szanto, paysagiste et docteur en architecture Les jardins d’Ermenonville, créés par le marquis René de Girardin entre environ 1766 et 1776, devinrent très vite célèbres, avant même la mort de Rousseau en 1778, et furent fréquenté par de nombreux visiteurs. Certains venaient pour voir le jardin lui-même, d’autres pour rendre hommage à l’auteur de la Nouvelle Héloïse et du Contrat social. En 1788 fut publiée anonymement un itinéraire dans les jardins à l’usage des promeneurs. Les nombreux ouvrages sur l’art des jardins « modernes » publiés à partir des années 1770 – dont celui de Girardin, De la Composition des paysages – présentent des principes de composition pour aménager des points de vue et des parcours. Si ce nouvel art des jardins, qui se voulait un « art libéral », fait appel à la peinture et à la poésie, ce n’est pas pour les copier, mais pour s’en inspirer dans la composition de ce qui est le mode particulier de l’expérience esthétique d’un jardin, la promenade. C’est ce qu’il s’agira d’explorer, entre théorie et descriptions de promenades au XVIIIe siècle.

J.E.B.

Roques Confinament 4

Roques en confinament

Cita 4:  Gres
El meu acompanyant d’avui no és gens exòtic, de fet, és bastant corrent, del montón, que es deia quan jo era jove. Segur que, com ell, n’heu vist a grapats. És barceloní, de la zona de Montjuïc, per ser més concrets. El seu origen l’hem de cercar a Collserola, fa uns 15 milions d’anys, en un dia de pluja intensa en què les gotes colpegen les roques amb un ritme ràpid i regular. Un dia d’aquests que les rieres tenyeixen el mar de bru. L’aigua, que cau aquí i allà, va recollint granets de sorra, com a penyora de les roques per on passa, i arriba al mar amb un mostrari del rocam de la muntanya que, de mica en mica, acabarà construint un delta. Els granets més durs, els que no han quedat pel camí, la majoria de quars,  s’ajuntaran i sentiran les pessigolles que els fan els crancs, quan s’hi passegen per sobre  perseguint mol·luscs, fins que una altra rierada n’escombrarà una part i deixarà a sobre el resultat de la nova collita. Però, amb el temps, part del quars fluirà pels espais on els granets no aconseguien tocar-se i, en endurir-se, es convertirà en ciment que els unirà a tots per formar un  individu compacte i resistent, impertorbable al moviment de l’aigua. Serà ell, el gres. Em va convidar a sopar a casa seva, una casa de l’eixample on  vivia des que es va construir la finca, a la que ell li havia sabut donar un aspecte senyorial. En fotografia m’havia semblat insípid però va resultar ser un individu molt interessant. Tenint-lo al davant podia copsar la complexitat de la seva pell rugosa i la varietat de litologies dels seus granets, amb tonalitats verdoses, ocres o violàcies que s’intuïen entre el blanc translúcid del quars dominant i eren testimoni del seu mestissatge. Estaven ordenats en làmines corbes que indicaven la direcció del corrent  que els havia dipositat. De tant en tant aquests grups de làmines mostraven cicatrius que trencaven la regularitat però no l’harmonia, simplement delataven quan s’havia produït una nova rierada. Acariciant-lo, vaig sentir com els angles arrodonits dels seus granets em feien un massatge suau als palpissos dels dits.  I, rere l’aparença rígida de sòlid dur i impenetrable, vaig descobrir que, en les mans adequades, era modelable.

Continuarà.

 

Robert Greenford dia 17

Els dinars en el confinament  d’en Robert Greenford

Dia 17

Us escric una mica preocupat i és que resulta que a la cita d’avui no he estat gens a l’altura. Ha vingut a sopar una nadiua dels EUA (de Texas o Carolina de Nord) i jo sense estudiar gaire més del seu Currículum, m’he vestit còmodament, amb una samarreta de tirants i uns texans, per allò que sent de Texas, fer una mica de broma; he preparat un remenat d’ous amb pèsols, anous i virutes de parmesà; pa amb tomàquet, botifarra d’ou i aigua per beure. Un àpat quasi de pagès, senzillet,  bastot.
I resulta que aquesta texana desprenia tanta elegància, tanta fragància, tanta lluentor en el seu cutis, tanta presència! Deu haver pensat que sopava a cal misèries, ella que posseeix una saba tan noble!
Ja només veure el seu port tan magna, un es queda impressionat de les bones corbes i formes que pot arribar a tenir. El seu fullatge persistent, coriaci, d’un verd fosc i brillant en l’anvers,  marronós en el revers i d’un tacte avellutat.
I després, quan t’ensenya  la seva flor, un es queda quasi desmaiat; és d’una  fragància exquisida, fresca, inigualable, amb tocs refinats de cítrics. Suau de línies, com si fos una tulipa de mida gran, que gran!, enorme i més quan s’espatarra del tot! I el seu color!!  …wow!!! d’un blanc nupcial, immaculat, delicat!
Es tracta de la Magnòlia grandiflora, la magnòlia o magnolio en castellà. Saber però, que també hi ha altres espècies de magnòlies que en els últims temps, corren pels nostres carrers urbans. Aquestes altres són caduques i a molta gent els hi sembla que no tenen res a veure amb la M. grandiflora. Doncs si, són molt pròximes entre elles, potser no tan nobles com la titi d’avui, però amb moments d’una bellesa que impressiona, com és la floració de la Magnolia x soulangeana o la Magnolia stellata. (Aneu al març a Les Preses – Garrotxa)
Doncs com us deia, em sento tan poca cosa al costat de tanta magnitud. Creix lent al principi, i no us penseu que per tenir aquest port de fins a 25 m d’alçada, sigui gaire longeva; potser uns 150-200 anys i cabut. Prefereix l’ambient de climes frescos, encara que s’adapta sempre que tingui un sòl profund i que es mantingui fresc i sense erosionar. Precisament les seves arrels conforme creix l’exemplar, queden bastant superficials, i caldrà aportar terres orgàniques per cobrir-les i no li quedin descalçades.
No es queixa gaire si li aneu retallant branques per modelar-li la seva figura; n’hi ha de formes piramidals, com en el palauet Albéniz, o en forma de xupa-xup com a Gran de Gràcia. Al c/ del Bisbe 10 i a l’antic Ajuntament de les Corts, també veureu les que potser són les més antigues de la ciutat. I als jardins del Roquer a Arbúcies trobareu l’exemplar més gran de Magnòlia de tot Europa.
I a Montcada Reixac, hi ha una casa de 1905 on dues d’elles emmarquen l’escala d’accés, retallades com si fossin dos grans ous de Pasqua! Quan jo era petit, m’hi enfilava  per les seves branques i m’esvaïa dels crits familiars o les persecussions del meu germà gran. Així que sempre que en veig una, la considero la meva aliada, la que em feia un jaç entremig de la seva capçada, la que em protegia de crits i estirades d’orella.
Si la retalleu a ple hivern, i no deixeu els brots de l’any anterior, li provocareu un avortament florífer; si voleu flors cada final de primavera, intenteu deixar el màxim de finals de branca quan la podeu.
Ah… tant parlar de la seva silueta, fulles i flors, no vull menysprear els seus fruits ni les seves llavors. Cap a mitjans de tardor, una mena de pinyes ovoides, queden farcides d’unes sements que semblen lacades d’un vermell de pintallavis.
Després del sopar de misèries, ella ha mantingut el cap ben alt, emanant la seva bellesa, la seva puresa immaculada i ha deixat perfumada tota l’atmosfera de casa. Però al cap d’unes hores, potser pel desencís que li he fet patir, ha començat a agafar un color més apagat , obrint els seus grans pètals i fent caure els seus grossos  estams, com si fossin llàgrimes de cocodril.
Espero que em doni una nova oportunitat, per vestir d’etiqueta i oferir-li un bon sopar,  amb cava i caviar, si cal!
Robert Greenford 🌱

Continuarà.

 

Vicky Terraza

Mi confinamiento privilegiado
A pesar de sentir que el mundo estaba paralizado, de la falta de una mirada no virtual, de tener conciencia de la forma en que tantos seres humanos estaban en condiciones precarias, muriendo lejos y cerca (no sigo porque no se trata de deprimirnos).
Valga este escrito para agradecer a todos los que me han enseñado desde hace ya varios años que existe el Mundo Vegetal.
A ver y no solo mirar las plantas, incluso he aprendido a cuidarlas y he pasado muchas horas abonado, podando, quitándoles cualquier indicio de hoja seca, llegando inclusive a agobiarlas.
Ahora solo espero el próximo “Mercado de Intercambio de Plantas” y os sorprenderé, aunque esta vez prometo que solo quiero regalar y me he prohibido a mi misma aceptar ninguna porque ya no me caben.
Mil gracias,

Vicky Bonmatí

Foto Embothrium

El meu fill ha volgut col·laborar amb el Racó editant amb Photoshop  una foto meva feta a la vora d’un camí a Xile.

Embothrium coccineum

Foto Victoria Cascante.
Edició Miquel de Quadras

Cami Florit

En honor de Sant Ponç i de la Natura aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar, tota ella de noms d’herbes..

Llevamà, card, fonollassa, rosella, cascall, lletsó, vinagrella, corritjola, ginesta, aritja, fonoll, passionera, cugula, mareselva, safrà bord, floravia, canyeferla, baladre, argelaga, albó, falguera, olivarda, estepa, clavell de moro, coscoll, heura, contell, englantina, vidalba, murtra, maimó, cama-roja, campaneta, ravenissa, bruc,  guixó

Torregrossa Nom plantes 2

Més imatges de plantes del terrat de casa i de les que m’agradaria saber el nom.
Moltes gràcies.
 

M.J. Torregrossa. 

Respostes aquí  

Torregrossa Nom Plantes

Volia penjar imatges de plantes del terrat de casa i de les que m’agradaria saber el nom.
Moltes gràcies.
 

M.J. Torregrossa. 

Respostes aquí  

Teresa Llaò

 Us adjunto la foto del meu alvocat.  Vaig aconseguir, després de dos mesos, que el pinyol tragués arrels, el vaig plantar a veure què feia i ja ho veieu, està feliç de la vida. Creix molt lent, això sí. 

Teresa Llaò

Sant Jordi 2020

Sant Jordi 2020

Anònim

Una obra d’art feta en esmalt al foc per la Montserrat Mainar (EPD), i que jo el tinc sempre amb mi, perquè és el patró de Catalunya i Aragó. 

Captura de Pantalla 2020-04-19 a les 17.16.20

Eduard Castro

Merce Ventura

A inicis de Setembre em vaig apuntar al Curs d’Iniciació a Jardineria, i més endavant al Curs Pràctic Bàsic. Volia aprendre a tenir millor cura de les meves plantes i conèixer millor les que m’envolten, i així connectar millor amb la natura.
Estic contenta de fer aquests cursos. Contenta dels coneixements que vaig adquirint, dels meus mestres, i també dels companys de curs.
Han arribat els dies de confinament, i hem deixat de veure’ns. Amb els companys del Curs pràctic i els mestres anem mantenint contacte, però hi ha molts altres companys dels quals des del darrer dimecres que ens vam veure no he sabut res més. A vegades em pregunto com estaran ells i les seves famílies.
I enmig d’aquest confinament han arribat tres dies de pluja, pluja a vegades calmada i a vegades intensa, i des de casa he decidit deixar-me acompanyar per la pluja, l’observo i escolto el seu so, un so que em tranquil·litza i em dóna harmonia. Aquesta pluja que deixa anar les seves petites gotes sobre les fulles, les flors, la gespa,… Per una estona fins i tot imagino que estic enmig de la natura escoltant-la i gaudint-ne.
Per  tots vosaltres una forta abraçada i un millor confinament.

Mercè Ventura. 

Sant LLuc

Als exalumnes de dibuix  i a tot aquell que vulgui aprendre dibuix els hi recomano practicar amb model, va molt bé per aprendre, després dibuixar un arbre, un jardí, és més fàcil.
A més, quan dibuixem jardins també hi posem persones i si no estan ben proporcionades, ens esguerren la resta del dibuix.

Us convido a practicar amb les sessions  en directe que organitzen des del Cercle Artístic de Sant Lluc pel seu canal de YouTube, també s’hi poden trobar penjades les sessions passades. Canal YouTube de SANTLLUC 

Carme Farre. 

Farre

El primer dibuix el vaig fer aquest Nadal, vaig ser a Madrid una setmana per feina, quan viatjo per treballar sempre afegeixo un parell de dies per imprevistos i per visitar parcs públics o jardins del lloc. Així tinc referències de vegetació, pràctiques sostenibles,… un d’aquests dies vaig visitar el Jardí Botànic, per veure les noves plantacions de vivaces, com que feia fred vaig anar a l’hivernacle i i vaig dibuixar aquestes poinseties. 
 
El segon dibuix és d’un jardí a Llofriu, de fa dos anys, proposàvem reduir la superficie de gespa i plantar-hi una barreja d’arbustos i vivaces per donar un major interès estacional, ocupar els espais estrets o difícils per segar i regar la gespa. Vaig començar un croquis sobre paper d’esborrany i el vaig acabar pintant, veureu que el paper està ondulat perquè és masa prim, però al final li dona una atmosfera de fons interessant.
 
El tercer i quart dibuix són d’un jardí a Castell d’Aro de fa tres anys. La planta i la secció mostren les primeres intencions i una distribució general. Després de diverses modificacions vaig fer el plànol de plantació més tècnic i a part d’agunes visites hi vaig anar a situar les plantes els dies de la plantació. Al compte d’Instagram “carmefarre_paisatgista” el 28 de març passat hi vaig publicar dues fotos de detall de les plantacions arran de l’escala, del dia de la plantació i d’un any després. M’agrada plantar petit i veure com les plantes es va adaptant a l’espai, cobrint és pedres, amotllant se les unes a les altres com és veu a les fotografie

Carme Farre. 

Carmen Martinez

Os invito a un paseo por mi jardín.
Vivo en Barcelona en el barrio de Horta.Normalmente todas las mañanas se oye el trino de los pajaritos acompañado de otros sonidos que  vienen de las casas de los vecinos y de los niños que salen al patio del colegio que hay cerca de mi casa y también de algún avión que surca el cielo.  Ahora desde el confinamiento en el jardín hay un gran silencio (que solo se rompe por la mañana y al atardecer) por el canto de los pajaritos Ah y a las 8 horas de la tarde por los aplausos a los sanitarios

Carmen Martinez Garre. 

Cortacans

Durant aquests dies tan estranys que estem vivint m’ha ajudat molt dibuixar. No sóc cap artista, n’estic aprenent. He volgut compartir amb vosaltres aquestes dues imatges que per mi representen la llum al final d’aquest túnel en el qual estem vivint, la vida en color que segur recuperarem quan tot això s’acabi.

Anna Cortacans. 

Grises
Rojas

MJesusCardelus

Comença el curs. Es tracta d’omplir el temps que m’ha quedat sense obligacions diàries. Ni tan sols estic segura que m’agradi la jardineria. Final de curs. El que vaig començar no se sap ben bé per què, acaba sent una de les millors aficions que m’omple la vida, gràcies a un professorat meravellós i un ambient d’alumnat fantàstic. Resultat, ganes d’aprendre més. De les visites a parcs d’aquest 1r any i les fotografies preses en aquestes passejades, amb l’ajuda d’una companya he anat fent fitxes de plantes que m’agradaria compartir  amb vosaltres cliqueu aquí. Algunes no porten nom, podeu jugar a identificar-les. D’altres porten però poden tenir alguna errada, podeu corregir-les.

Mari José Cardelus. 

Manel SantGenis2

Pels que us pot  interessar què s’amaga i  com es pensa un projecte de paisatge us adjunto reflexions recollides per la paisatgista i professora Maria Goula en un article sobre un altre mestre del paisatgisme contemporani: Michel Corajoud, si, el del nou front fluvial del riu Garona al seu pas per la ciutat de Bordeus, que us recomano que tafanegeu i us “emmiralleu”.

Manel Santgenís. 

Revistas Roser Duran

Us presentem un llistat de revistes especialitzades en jardineria i paisatgisme en format PDF.

En el llistat es poden consultar els sumaris, números i articles per via Internet en format PDF o digital FlipBook. Aquestes revistes tenen alguns números i articles que es poden descarregar sense cap tipus de subscripció perquè són de lliure accés, d’altres la Biblioteca del Centre de Formació del Laberint hi està subscrita i les té en format imprès i són consultables en sala.

Roser Duran. 

MixBorderLaura

Aquests anys de pràctic avançat una de les coses que m’agrada molt és treballar en el Mixed. Cada any és com retrobar-me amb un vell amic. M’agrada veure les plantes, com han crescut, recordar els noms, mirar si les que vam plantar l’any anterior segueixen vives.  M’agrada fer les fotos i posar-hi els noms. Potser n’hi ha algun d’incorrecte o incomplert però això no és un problema, es pot canviar i corregir si vosaltres m’ajudeu.

Laura Pérez.

LesOrtiguesRauret

Farell Editors, 2020

Les Ortigues, remeis, cuina, usos i tradició.

Elisenda Carballido – Montserrat Enrich

Acaba de sortir aquest llibre sobre les ortigues, que us voldria recomanar pels molts coneixements  que ens aporta. Podem saber-ho tot sobre una planta que és molt comuna a les nostres terres i que té unes propietats, no sempre ben conegudes, que val la pena aprofitar.

Dividit en nou capítols i dos apèndixs, ens apropa al coneixement botànic del gènere Urtica. Com s’han de collir i com conrear-les; els noms i malnoms que ha rebut al llarg de les  diferents èpoques; la història al llarg del temps des dels  grecs  i romans fins a l’època contemporània; l’estudia com a planta medicinal; l’ortiga com aliment; receptes de cuina amb ortigues; els usos agrícoles i veterinaris; l’ortiga com a fibra tèxtil; amb dos apèndixs, un  sobre la química de les seves  parts; i l’altre sobre històries incuriositats. Complementa el treball amb una àmplia bibliografia, i amb una bibliografia web, que en aquests dies de confinament ens pot ser encara més útil.

En resum, ens ofereix  uns coneixements etnobotànics de gran interès sobre aquesta   “mala herba”  de la que, en general, només sabem que pica i molesta. I és una de les millors verdures silvestres, amb una quantitat de nutrients que ara podem considerar-la  com un superaliment. És un llibre per divulgar i donar a conèixer les propietats de les ortigues i que segur ens descobrirà molts aspectes  i possibilitats d’ús  que no pensàvem.

A M R.

SanGenis

El video explica allò tan important en qualsevol procés creatiu: la fusió entre l’ànima i l’estratègia del projecte. El paisatgista francès Jacques Simon, mestre de mestres, ens explica la gènesi del Parc de Doule del que en fou l’autor. Un gran viatge de 8  minuts.

Manel Sangenís.

DanielVilana

Temps de reflexió, temps de creació

Fa uns dies, una d’aquestes amiga-guia-docent, va realitzar una petita peça amb un missatge “d’asèpsia en l’art actual”; simplement em va entristir que algú que ha viscut impregnada de tots els vessants artístiques possibles, m’enviés aquesta percepció d’art malalt en l’actualitat.
Precisament en aquesta època de latència forçada que estem vivint, és un bon moment per poder reflexionar i poder escoltar-se; almenys en mi, fa que broti una força que necessita ser expressada d’alguna manera
Així és que he creat; sense pautes,  ni academicismes,  ni finalitats comercials; simplement per cridar, encara que en aquest aïllament, el meu crit no l’escolti ningú. L’art en silenci mai desapareixerà, ni estarà malalt
Avui he recuperat uns cèrcols abandonats al celler de casa i els he modelat d’aquesta manera oviforme. Mentre estava en el procés, he pensat titular-la “Pasqua rovellada” en referència a aquesta Pasqua sense ous.
Però li he canviat el títol; es diu “Roser”; espero que serveixi per mostrar-li que l’art d’avui, és ben viu!
Visca l’art!!!
Image2_300x400

Daniel Vilana Riera