Notes viatge Escòcia

AMICS DEL C.F. LABERINT – VIATGE A ESCÒCIA – Del 5 a l’11 de juny de 2019 NOTES DEL VIATGE (Subjectives i parcials, segurament)

Dia 5. Terminal A de l’aeroport del Prat. Són les 5. De la tarda!!! Un luxe comparat amb les hores intempestives en què començàvem altres viatges. Fa sol i car gaudir-lo. Les previsions per Escòcia són poc optimistes.

 El grup, uns 50, llueix puntualitat. Una constant. Mitja hora abans del temps establert ja hi érem. Això és insuperable. Es noten ganes de viatge i Escòcia promet. Tenim com a guia a en Xavi (Serret), no confondre amb “lo Xavi” únic i irrepetible. 

Després de dues hores i mitja amb petites turbulències, arribem i a Edimburg, on és una hora més tard. No plou però tot és moll i la ciutat es veu verda i bonica. Hotel.

Dia 6. Avui fa 75 anys del dia D. A la tele fan programes recordatori. Fa fresqueta, o fred, segons com es miri. Anem cap a Inveresk, un poblet molt a prop d’Edimburg i per començar visitem el Shepherd House Garden, on ens rep una parella gran, que en són els propietaris en Charles i l’Ann Frasers. La senyora és també pintora i té una mena de caseta/hivernacle que és el seu estudi on s’emporta les flors que pinta després de tallar-les. El lloc es simplement preciós. En la grandària d’una hectàrea es poden fer meravelles. Disposen d’una gran col·lecció de Galanthus i nombroses espècies totes ben organitzades d’aquella manera tan anglesa (en aquest cas escocesa) que sembla que ningú hi hagi fet res i creixin per generació espontània. Peça d’aigua com rierol i fins i tot una mena de gallina amb els seus pollets. 

La gespa tallada impecable. En fi. Es el primer jardí que visitem, fa sol i la particular bellesa del lloc han fet que la pregunta “però això què és?” amb cares de sorpresa agradable planés durant tota la visita. 

No s’acaba aquí la cosa. Seguim al mateix poble, que és petit però dona per a molt. El segon lloc on anem es l’Inveresk Lodge Garden que pertany a una casa o mansió del S XVII. El jardí, actualment protegit per la National Trust, es més gran que l’anterior i té com dues parts, una la més enjardinada amb espècies diverses a més d’un hivernacle i una altra part amb extensions de gespa i bosc. Va ser pensat perquè se’n cuides una sola persona (!!??) tot i que actualment n’hi ha dos. Sempre hi ha voluntariat en la majoria de jardins, es una mostra de com la gent s’estima les plantes i els arbres. 

Dinem a Edimburg per anar a la tarda al Jardí Botànic. Ja s’entén que estigui considerat un dels millors del mon… Es senzillament fantàstic! No només pels hivernacles sinó també pels exemplars d´arbres, arbusts i flors que trobem en tota la seva extensió. Bé, no crec que féssim les 72 hectàrees que té el jardí, però em considero satisfeta amb les que vàrem fer. L’excés de bellesa també pot ser perjudicial… 

Al vespre en Xavi ens proposa una visita a La Milla, o la part que no havíem vist al matí des de l’autocar, pels carrerons al voltant del castell d’Edinburg. Per a un sol dia, crec que no està malament.

 Dia 7. Edimburg està situada a la vora del Firth of Forth. Un eixamplament del riu Forth que és com una ria i es va fent més ample com més a prop del mar del Nord. Per creuar, hi han 4 ponts. Un d’ells de finals del S XIX, fet de ferro amb l’estructura típica usual en aquella època, com els d’Oporto o la mateixa torre Eiffel, servia pel pas del tren. 

De camí, cap al nord, ens aturem a fer la foto corresponent i seguim cap a Saint Andrews, i uns jardins a les rodalies, també a la costa. 

Earlshall Castle. Aquí es renova el privilegi i ens rep el propietari. No porta kilt però gairebé es pot endevinar… Ens fa els honors, ens dona la benvinguda i ens deixa pasturar pels seus jardins perquè puguem anar fent cara de “tu has vist això?” “quina meravella”, etc, etc. Volia rebre’ns amb la senyera però sembla que al final no la va trobar i al pal del castell voleiava la bandera espanyola. 

El jardí va ser dissenyat cap a l’any 1890 per Sir Robert Lorimer. Apart de la magnifica gespa, la col·lecció de Lupinos i altres fantàstiques espècies que estaven, la majoria, en el millor moment de floració, crec que s’ha de destacar la poda dels Taxus… Nombrosos exemplars, de fa més de 200 anys, sobre una superfície de gespa verda, retallats en les formes més inesperades, insòlites, oníriques, orgàniques… No sé que més es pot dir. Sorprenent i bell, al mateix temps. 

Seguidament anem al Jardí Botànic de Saint Andrews, més petit que el d’Edimburg però amb la seva importància, perquè va començar a la Universitat i per la manca d’espai es va traslladar cap al anys 50 del passat segle. Per tant es va plantar de nou en aquelles dates, excepte els exemplars més antic que ja hi eren. Ens acompanya una voluntària, una senyora gran jubilada i que, com tanta altra gent, dedica el seu temps lliure a les plantes. 

Dinem a l’hotel Rufflets, al seu restaurant Seasons. La sorpresa, va ser a les postres, es a dir, després de les postres, quan vàrem sortir al jardí. Com qualsevol dels jardins que hem anat a visitar. Diversitat d’espècies, algunes molt antigues, rierol, rododendros. De tot, gairebé.I ben organitzat. I sol, segueix fent sol. 

La tarda la dediquem als Cambo Gardens. Es tracta d’un “walled garden” o jardí tancat per un mur per tal de protegir les espècies de les inclemències dels temps. Que deuen ser moltes perquè el jardí és molt a prop del mar del Nord i cal pensar que fa força vent. Un passeig en mig del bosc va descendint a la vora d’un petit rierol fins que s’arriba al mar. 

Cal destacar els nombrosos camps de golf que hi ha als voltants. Es l’esport preferit de la població i, es clar, la gespa no deu ser un problema. 

Dia 8. Des d’avui, ja només tenim programats dos jardins al dia. Suficient per gaudir-los millor. 

Comencem anant cap al nord oest. Passem la ria de nou, per un dels ponts que hi ha, però en lloc de cap a l’est, anem en sentit contrari. Arribem al Culross Palace and Garden. En realitat no és un palau, com es podria pensar pel títol. Es tracta d’una antiga casa de finals del SXVI, propietat d’un ric comerciant que s’ha mantingut i restaurat així com el jardí, un lloc curiós establert en terrasses. Té una gran quantitat de plantes remeieres, fins i tot belladona, i una col·lecció de rosers i roses, moltes d’elles d’una fragància exquisida. A mida que es va pujant millora la vista sobre el riu Forth i també es veuen molt bé les teulades de les cases. El poble es conserva aparentment inalterable i no es veuen edificis que trenquin l’harmonia del conjunt. 

Marxem a dinar i cauen unes gotetes fines. A la tarda, quan arribem a Drummond Gardens, comencem amb els paraigües oberts, però això no dura gaire i aviat podem passejar sense impedimenta. 

Els jardins estan situats al poble de Crieff. S’han fet diverses restauracions i modificacions i el format actual correspon als anys 50 del passat segle. I tot i que es van fer seguint l’estil formal italià, la visió que es té quan s’arriba i es veu el jardí a vista d’ocell (o de dron) és d’una varietat de formes i colors que sorprenen i fan exclamar oooohh!! qué bonic!! Hi ha moltes varietats d’aurons, de colors ben diferents i exemplars d’arbusts variats. A més també disposa d’un hivernacle. És un jardí molt diferent dels que hem anat veient. Tot i ser un jardí “formal” té l’alegria que li dona la varietat de textures i de colors. 

Ara ja hem d’anar cap a Glasgow. A mig camí un fort patapeff!! Ens esvera una mica. No passa res. Problema amb el compressor de l’autocar. En John, el conductor, truca. El guia i els profes gestionen, decideixen. Tornem a Edimburg per canviar d’autocar. Encara queden dies i val la pena tenir un cotxe fiable. Cap problema. Només arribem una mica més tard i descansem una mica menys… Imponderables de tot viatge que s’ha resolt fàcilment. Encara en John ens porta a fer una petita volta per la ciutat per tal de que ens puguem situar. El centre esta format per una quadrícula i ple d’edificis victorians.

Dia 9. Comencem de matinada, però matinada de veres… Sort que en aquest país es fa de dia de seguida. Es que anem d’excursió en ferry. A la illa de Bute, que està situada a l’oest de Glasgow, gairebé a la mateixa alçada. La travessa en ferry és de no gaire més de mitja hora però sempre és bonic circular per l’aigua. Amb l’autocar incorporat. A la illa hi viuen unes 7000 persones i a l’hivern unes quantes menys. Algunes persones hi tenen una segona residència i els caps de setmana és freqüent que la gent hi vagi amb bici per fer-hi la volta. 

El grup va a Mount Stuart House & Garden. La casa, d’estil neogòtic, no la podem visitar per un tema d’horaris. Obren quan nosaltres tenim previst marxar. Però només per veure els jardins ja tenim molta estona ocupada. 

Davant de la casa hi ha una rocalla que recorda molt un jardí japonès. Té aigua, pedres, acers, llanterna… Trobem espècies fascinants, como gairebé en tots els jardins. La diversitat de clima fa que hi creixin espècies per a nosaltres desconegudes i que cada vegada que es mira, es faci una descoberta. Hi ha un “wee garden” o jardí petitet, com en diuen a Escòcia. La realitat és que no ho es de petitet, o si. Tot depèn de amb què es compari. 

Avingudes amb arbres immensos, coníferes de tota mena, flors, arbusts… En fi, no cal entrar en detalls. Cada un dels jardins té elements o espècies o individus que sorprenen. Aquest no és una excepció. 

Dinem a l’hotel Glenburn, edifici victorià, al cap d’amunt d’unes quantes (moltes) escales, amb una vista d’acord amb la seva altura… 

Seguim. La tarda i en John ens porten als Ascog Hall Gardens and Victorian Fernery. Aquest, com molts altres que hem visitat és un jardí propietat d’una parella que un bon dia es van decidir a comprar el terreny i posar-se a treballar-lo. Semblaven amoïnats per no haver fet encara tot el que cal, però en tres anys es molt difícil de posar al dia un espai que ha estat abandonat i on les plantes han fet a seva, sense cap contenció. 

Té un jardí de roses i altres diversos espais bonics, sorprenents, però sobre tot hi ha un hivernacle, victorià, soterrat a mitges, circumstància que afavoreix el manteniment de la temperatura i que disposa d’una interessant col·lecció de falgueres, entre les quals la Todea barbara, que és de la col·lecció original de l’any 1875 i que es creu que té mil anys i en tot cas, és la falguera més antiga de tota Gran Bretanya. 

Tornem al ferry. A Glasgow, a l’hotel… 

Dia 10. Avui tornem a la zona de la illa de Bute, però una mica més amunt i no hi ha ferry. Donem la volta per una ruta que inclou el llac Lomond i podem veure un paisatge de petites muntanyes, pastures molt verdes i bestiar remugant tranquil·lament. 

La primera visita d’avui és a Geilston Garden, també protegit per la National Trust. Fou construït cap al 1600 i ha passat a mans de diverses famílies, tant el jardí, que té unes 10 Ha. com la casa que no és oberta al públic. 

Té una part d’hort, on tot està polit i endreçat, les verdures, les hortalisses i els fruiters. Les flors no falten i al mig d’una extensió de gespa brillant, impecablement tallada, ens rep un Sequoiadendron d’uns 30 mts. d’alçada. Hi ha un riuet que en un temps servia un molí utilitzat per les granges locals. Actualment ja no existeix. Com tants altres jardins, disposa d’una part emmurallada. 

El lloc és apreciat per la seva tranquil·litat i, certament, es gaudeix d’una pau envejable. 

Anem a dinar a un poblet que es diu Luss, a la vora del llac i evidentment turístic. Les vistes són espectaculars. Les casetes del carrer principal un continuum de jardinets ben cuidats i de flors a quina millor… 

Seguim ruta per més llacs, per un altre fiords, per carreteres estretes i verdíssimes. Arriben a Benmore House. Un jardí de muntanya que es famós pels seus arbres magnífics i, entre altres, la col·lecció de més de 300 rododendros (!!!). Semblava que a Berlín ja n’havíem vist molts, de rododendros. És ben cert que la natura mai deixa de sorprendre’ns. La entrada és una avinguda de sequoies gegants. Alguns dels arbres del parc tenen més de 50 mts. d’alçària… Després es pot anar amunt, seguin el pendent de la muntanya. Dalt de tot hi ha un hivernacle de falgueres i, encara més amunt unes araucaries magnífiques, corresponents a la zona de Xile. 

El jardí es part del Botànic d’Edinburg. Podem trobar espècies de diversos llocs del món, a quina més interessant. 

Deixem el jardí i refem la ruta, per admirar de nou els paisatges i tornar a l’hotel. Darrera nit a Escòcia. 

Dia 11. Ens quedem a Glasgow. Al Jardí Botànic, famós sobre tot pel seu hivernacle d’acer, Palau Kibble, que disposa d’una magnífica col·lecció de falgueres i altres espècies. Establert el 1817, es també un parc públic d’accés gratuït. Es difícil fer cap comentari sense que soni a repetició. Perquè cada lloc és a un temps únic i exclusiu i també es una continuació de l’anterior, on hi ha plantes que ens sorprenen i altres que ja les havíem vist, però sempre deixen l’empremta de la bellesa. 

Dinem a prop. A un restaurant original i, naturalment, ple de plantes. Per anar a continuació a visitar Binny Plants. Però… Abans d’això encara tenim 5 minuts. Ah, senyores i senyors!! 5 minutets. Que faríem? Doncs en Xavi ens proposa visitar l’edifici de la Universitat, que està molt a prop. Es del S XV i es tracta d’un edifici o conjunt d’edificis molt bonics. Entrem a la capella, de vitralls molt interessants. Després arribem fins el vestíbul de l’edifici principal. No és accessible perquè ja estan fent preparatius per a les properes graduacions. Senzillament majestuós. 

Encara no hem esgotat els cinc minuts!!! Correm, correm, per entrar a la pinacoteca, que també és allà mateix, per contemplar el Crist a la Creu, d’en Salvador Dalí. Un esgotament però quins cinc minuts més ben aprofitats! El quadre és francament magnífic. Són píndoles de bellesa. Encara que preses precipitadament, crec que ens aniran prou bé. 

Ara sí, autocar per a descansar. Anem cap a Edinburg, a l’aeroport, però passarem per una estretíssima carretereta per entrar a Binny Plants. On ens rep, naturalment, el seu propietari. Entre altes moltes dedicacions, són famosos pel cultiu de peònies. Es conten entre els millors cultivadors del país. També meravelles… No es pot dir altre cosa. Però la cara de felicitat del propietari mentre ens portava pels seus cultius i hivernacles, crec que va ser el millor. Amable, simpàtic, es veia feliç entre la natura. Això és insuperable. 

Arribem a l’aeroport. L’avió surt amb 20’ de retard. Arribem molt bé, sense les turbulències que havien anunciat com probables. 

Vueling ens aterra a una pista que devia tocar a Gavà o Castelldefels, sense finger. Al mig del no res. L’autobús, ens recull de mica en mica, i dona voltes i voltes. Arriben a l’hora dos o tres vols més, diuen que degut a la pluja alguns han arribat amb retard, i tots alhora. Cua per control de passaports. La cinta de les maletes ja està aturada, i en queden 3 o 4… 

Passa de la 1 de la matinada. Ha sigut un dia mooooooolt complert i molt llarg. Per sort hi ha taxis. 

Un viatge preciós. Cansat, apretat… Però valia la pena.

Marga Trallero. Sòcia núm 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *